C: Conxa Castell, Unitat de Planificació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
CC: Carles Cerezo, metge i director del Centre d'Atenció Primària Maluquer (EAP Girona-3).
EC: Erik Cobo, Departament d'Estadística i Investicació Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya.
ES: Emília Sánchez, subdirectora de l'Àrea de Recerca en Ciències de la Salut de l'Agència de Tecnologia i Recerca Mèdiques de la Generalitat de Catalunya.
| Molt desacord |
1 |
2 |
3 |
4 |
Molt d’acord |
Creo que el título del objetivo principal no está del todo bien detallado y en los objetivos secundarios no son del todo Objetivos propiamente dichos.
Creo que el hecho de optimizar el proceso diagnóstico no es motivo suficiente como para hacer una GPC. Creo que se podría haber ampliado a una labor más clínica con respecto al abordaje en todos los aspectos de la obesidad y no fundamentar todo el objetivo de la guía en sólo optimizar una serie de recursos que por otro lado ya se utilizan.
“Generar recomendaciones” era el objetivo al hacer la guía. Una vez terminada, el objetivo p'odria ser “Optimizar los recursos diagnósticos y terapéuticos de la obesidad y el sobrpeso nivel II, integrando las asistencias primaria y hospitalaria”.
Sugiero incluir “sobrepeso” en el título.
Els objectius formulats a la pàgina 7 tenen algun problema: en l’objectiu primari, “optimitzar” és molt genèric, i els secundaris no són de resultats pel que fa al problema de salut que la GPC tracta. Tanmateix, a la pàgina 18, la formulació (reduir l’excés de pes, controlar factors de risc…) és més correcta.
No existe el formato ”recomendaciones clave” , tan sólo existe en el apartado de anexos, de hecho en el anexo número 5 una serie de recomendaciones generales para la obesidad.
Podría haberse utilizado por ejemplo el método que utiliza la guía de la dispepsia de la semfyc _ICS para poder hacer recomendaciones.
Están descritos, pero en la introducción ayudaria una frase explícita, del tipo:
“Esta guía describe las recomendaciones clínicas más relevantes para alcanzar el objetivo”.
L’índex és força exhaustiu tot i que, de la manera que està organitzat, costa d’identificar els diferents capítols. Potser caldria canviar el tipus o el cos de la lletra dels apartats principals atès que no n’hi ha prou amb la manera com estan disposats els títols dels continguts de cadascun.
Se podría definir de una manera más exacta: “pacientes mayores de 18 años y/o de edades comprendidas entre 18 y 65 años (entre otras cosas porque presentan esta limitación de edad algunos de los tratamientos propuestos en la guía) a los que se les realiza el PETA (peso y talla) dentro de las consultas de AP en el PAPPS y aquellos en los que se les ha calculado el IMC dentro del ámbito hospitalario (Hospital Dr Josep Trueta de Girona) por cualquier otro motivo y cuyo resultado es de 27 o por encima del mismo. Se excluyen del mismo las pacientes que se encuentren embarazadas en el momento de la determinación”.
Despista “inicialmente”. Se entiende que el objetivo actual es “pacientes que acuden espontáneamente”.
La població diana està correctament definida a la pàgina 7.
Creo que faltan en el grupo de composición de la GPC :
Enfermeras de los ámbitos de Atención Primaria y Hospitalaria, gestores, epidemiólogos y estadísticos.
Creo que también podría haberse integrado farmacólogos para dar una visión sobre evidencia científica sobre los tratamientos propuestos.
D’acord amb els comentaris fets en el segon objectiu secundari, a la pàgina 7, es troben a faltar professionals de la infermeria o de la psiquiatria (per exemple) en el grup elaborador de la GPC.
Ha sido valorada por los usuarios de la asociación catalana de enfermedad de obesidad mórbida que han dado su conformidad, pero no hacen referencia si se han tenido en cuenta sus preferencias ni sus puntos de vista ( no vale solo con la conformidad)
A la pàgina 38 es comenta que la GPC ha estat valorada per part d’usuaris d’una associació relacionada amb l’obesitat i que han donat la seva conformitat.
Valorar o revisar la versió final de la GPC no implica participació en el seu procés de desenvolupament.
Sí para los adultos, no para los niños. ¿Qué debe suponer el p97: peso o IMC?.
Nótese que en adultos, en página 7, >27 y en la 8, >=30, ¿Añadir “sobrepeso tipo II” un objetivo y título?.
No es defineixen explícitament. Del segon objectiu secundari, i d’alguna manera també del tercer, es dedueix a quin tipus de professional es dirigeix la GPC.
No se puede saber.
Y si se está realizando se ha de documentar , y no solo poner que se está utilizando.
Ha de informarse en todo momento de cómo se ha implementado y del proceso que se ha llevado a cabo.
En el document no s’esmenta si hi ha hagut una prova pilot, però s’explicita (pàgina 38) que la GPC s’utilitza a la UDEN i a l’APS de la Regió Sanitària Girona.
Para la búsqueda de evidencia faltaría explicitar si se han realizado búsquedas en Medline, EMBASE, así como en buscadores de revistas secundarias como TRIPDATABASE, y en recopilación de otras GPC como en la web de Nacional Guidelines Clearinghouse.
No se menciona ninguna búsqueda sistemática.
Potser s’han utilitzat però l’estratègia de cerca bibliogràfica i els seus resultats no estan recollits a l’apartat de metodologia (pàgina 7).
Sí. Pero como manera de innovar podría haberse utilizado el GRADE.
Se menciona la evidencia disponible, pero no los criterios para aportar una u otra.
No es detallen els criteris d’inclusió i d’exclusió per a la selecció d’articles o documents, les evidències dels quals s’han fet servir en el procés d’elaboració de la GPC.
No están descritos ni el método delphi no otros similares
Dos pequeños matices:
1. El nivel 2 la evidencia no figura en ningún grado de recomendación (¿Añadirlo al D?¿Eliminarlo?)
2. Poner la opinión individual de los expertos a un nivel superior (D) al del consenso (BP) requiere, por lo menos, una definición formal de “experto”.
Com a la pregunta anterior, no hi ha cap mena d’explicació.
En general sí, però no sempre.
En las recomendaciones basadas en evidencia científica no se acompaña de un listado de referencias. Sólo aparece el grado de recomendación pero no a l referencia precisa del listado final.
Sí, aunque en ocasiones la redacción puede interpretarse como que la evidencia aplica, no a la intervención, sinó al objetivo que, como tal, no requiere evidencia.
También se habla de evidencia tipo A para efectos adversos o para retirar una interención. Ni es necesario, ni creo que existan ECAS que tengan su evaluación como objetivo principal, requisito para considerar la evidencia de tipo máximo.
La majoria de les recomanacions no van acompanyades de la referència bibliogràfica (evidència científica) que les recolza.
Sí. Convendría añadir que se realizará una búsqueda sistemática para actualizar la evidencia disponible.
Es comenta com es vol fer l’actualització (pàgina 38) i, en aquest apartat, s’utilitzen termes com auditoria i avaluació que no queden ben definits. D’altra banda es diu que l’avaluació serà bianual, és a dir, dues vegades l’any; potser vol dir biennal o cada dos anys.
Algunes recomanacions no acaben de ser concretes: per exemple, “control periòdic” (què vol dir?, cada quan?); “pot estar indicat l’ús de fàrmacs” (quan està indicat i quan no?) (pàgina 18).
Tal com s’ha comentat abans, l’índex caldria millorar-lo per poder captar millor els apartats de la GPC, entre ells les diferents opcions per al maneig del’obesitat.
No están enmarcadas ni suficientemente señaladas,
Convendría resaltarlas más.
Les recomanacions estan incloses al text i no es distingeixen o identifiquen fàcilment. Potser caldria canviar el tipus de lletra, centrar-les, emmarcar-les, etc.
No los he localizado en el texto que esté previsto material adicional.
Supuestamente sí pero no están explicitadas
No comenta las implicaciones para los proveedores de servicios (¿Puede asumir la aplicación de la Guía?, ¿Con qué costes?, ¿Se generarían listas de espera?, etc.), si bien incluye una colaboradora de la región sanitaria.
No s’esmenta explícitament aquesta discussió, però ATESA la participació dels diferents nivells assistencials en el procés d’elaboració de la GPC, probablement aquests temes s’han tractat.
No está descrito
No hi ha cap comentari sobre costos.
Los criterios de monitorización son en ocasiones poco precisos y en otras ocasiones ambiguos.
Sí, aunque no incluyen los objetivos clínicos (%obesos, %HTA, %AVC, etc) que pretenden alcanzar.
A la pàgina 38 s’esmenten els criteris però no es defineixen tots els indicadors (per exemple, què vol dir “nivell de cribratge de l’obesitat”?)
No, es financiada por el CATSalut no?
La GPC ha estat desenvolupada per professionals de la Regió Sanitària Girona vinculats, directament o indirecta, amb el Servei Català de la Salut que és l’ens que, se suposa, ha finançat el desenvolupament i també l’edició.
A la pàgina 38 es diu que no n’hi ha cap. Això no és suficient. Ha de quedar clar que els membres del grup d’elaboració, així com els revisors externs, han signat una declaració explícita sobre la presència o absència de conflicte d’interessos i que aquesta documentació està registrada.
La clasificación de evidencia propuesta es adecuada para intervenciones. En el caso de pronósticos (p.e. página 8, 1ª columna, párrafos centrales) el nivel máximo seria el C, ya que un estudio de este tipo (p.e. Framingham, Mónica) no requiere ECA.
Entiendo, por tanto, que el grado de evidencia es crucial para las intervenciones (mayores) pero no para las condiciones en las que se administran. Por ejemplo, el párrafo central de la 1ª columna de la página 18, expone los criterios de selección, de pacientes en ECAS, que son premisas o “apriorismos” pero no hipótesis contrastables en una ECA (p.e., un ECA puede demostrar que el trat A es eficaz en pacientes tipo B, pero no que esto sea eficaz para pacientes tipo A”
A més dels comentaris fets a cadascuna de les preguntes del qüestionari AGREE voldria manifestar que la GPC actual ha millorar considerablement en relació amb la primera versió revisada.
Tanmateix, continua havent-hi deficiències metodològiques que caldria corregir i que han estat ja comentades.
Val a dir que en el text de la GPC hi ha frases que són tractades com recomanacions quan en realitat no ho són. Per exemple, a la pàgina 10, es diu “Els homes i dones amb perímetre de cintura >102 cm i >88 cm respectivament presenten un risc augmentat de morbi-mortalitat. (C)”.
Aquesta afirmació és una informació, no una recomanació; i, a més, no està recolzada amb una referència bibliogràfica. La situació descrita es repeteix sovint en el text de la GPC revisada. Un altre exemple es troba a la pàgina 30 fent referència a l'Orlistat: “És un fàrmac aprovat per l'ADA pel tractament i la profilaxi de la DM-2 associada a l'obesitat”(C). Una vegada més, això no és una recomanació i, com a informació, no s'acompanya de la referència bibliogràfica corresponent..
A la pàgina 33, parlant de tècniques quirúrgiques, no hi ha ni referència bibliogràfica ni recomanació de no ús per a les restrictives. De la mateixa manera, es parla d'efectivitat i comorbiditats associades de les tècniques mixtes i no hi ha referència ni recomanació. La mateixa reflexió es pot fer sobre el tractament dietètic a la pàgina 35.
Recomanaria la utilització d’aquesta guia pel seu us en la pràctica?
No la recomanaria: Faltan cosas por corregir
Muy recomendada
La recomanaria, amb condicions i modificacions.
La recomanaria, amb condicions i modificacions.